Llibres sagrats

A diferència de altres religions, el budisme no te un llibre sagrat com la Bíblia, l'Alcorà... Això es degut a que Buda, no escrivia res, sinó que la majoria de festes, ensenyaments, memoritzats es feien oralment.

Les primeres escriptures budistes es van inscriure poc després de l'any 43dC. Es van escriure en llengua pali i es van convertir en la base del budisme theravada. Se'ls van donar el nom de tripitaka "tres castells", perquè havien dividit els testos en tres categories diferents i s'havien desat en cistells. Contenen les regles monàstiques i de diciplina, informació sobre la fundació i història dels primers monestir budistes, els sermons i històries de Buda i informació sobre els seus primers deixebles i les seves primeres deixebles i comentaris sobre els ensenyaments del budisme.

També conten Theripatha, que són cançons de devoció de les primeres monges budistes. És la col·lecció de poesia sagrada més antiga del món.

El budisme mahaiana (la branca budista més nombrosa) va col·leccionar els seus escrits en sànscrit, dividits d'igual manera que el Tripitaka i amb alguns dels mateixos treballs que aquest. També conté doctrines que el Buda va revelar exclusivament als seus seguidors/es més avançats espiritualment. Aquesta col·lecció es coneix amb el nom de Tripikata.

En el Tripikata si troben jatakes, que són històries en les quals Buda parla de les seves vides anteriors. Utilitzava aquestes històries per explicar la seva doctrina de manera senzilla.

Una de les escriptures budistes que ha tingut més difusió que el Dhammapada, que significa camí de la rectitud. És una font de saviesa per a totes les persones.

Buda no va deixar res escrit, són els seus deixebles els quals transmeten de forma oral els seus ensenyaments fins que decideixen recopilar-les en forma escrita. Hi ha llibres sagrats comuns a les dues grans branques del budisme com és el "SERMÓ DE BENARÉS" que és un dels 27 dels 30 discursos extensos del "DIGHANIKAYA" (escrit en llengua pali usat pels Theravada) i "DIRGHAGAMA" (escrit en sànscrit per als Mahayana).

Els llibres acceptats per tots es coneixen pel nom de "TU-PITAKA" (els Tres Cistells, atès que al escriure-les els seus deixebles les anaven classificant ficant-les en tres cistells, tres col·leccions):

·         Vinaya-pikata (col·lecció de la disciplina) prescripcions relatives a la disciplina de la comunitat de monjos i a la vida de Buda.

·         Sutta-pitaka (col·lecció de paraules) són els ensenyaments de Budha (Para els Mahayanas, en sànscrit, són els SUTRAS.) Consta de cinc 'Nikaya':

·         El Digha-nikaya, discursos extensos (Dirgha, en sànscrit).

·         EL Majjhima-nikaya, Discursos mitjos i breus.

·         EL Samuyutta-nikaya, Discursos de Budha.

·         EL Anguttara-nikaya, altres discursos.

·         EL KHDDAKA-NIKAYA. O col·lecció de llibres breus (format per el Dhammapada, l'Iti-vuttaka, l'Udana i el Tataka).

·         Abhidamma-pitaka (Cistella de la dogmàtica) la qual sistematitza els conceptes i idees propies de la doctrina. Són, bàsicament, de caràcter filosòfic i especulatiu. En elles es parla d'altres lleis a part de la llei del Kamma (Karma), es diu que hi ha cinc lleis naturals: La del Kamma, les lleis físiques, les psicològiques, les atmosfèriques i les biològiques. Els seus textos principals:

DIRGHAGAMA     DIGHANIKAYA