Branques del Budisme

• Mahaiana: (que es pot traduir com el gran vehicle) és una de les tres principals branques del budisme. Algunes de les àrees en les quals es practica són Xina, Tibet, Japó, Corea, Vietnam, i Taiwan. Del Mahaiana es va desenvolupar el Vajrayana esotèric que afirma combinar totes les escoles prèvies.

- Orígens: Es creu que el budisme Mahaiana va començar al voltant del segle I de la Era Comuna en el sud de la Índia. El desenvolupament va ser un procés lent i gradual. El Mahaiana no era una escola rival. Els Monjos Mahaiana fins i tot podien viure sense discòrdia en el mateix monestir amb monjos d'altres escoles, sempre que sostinguessin el mateix codi, encara que es creu que monjos no Mahaiana van poder haver-se pres amb una mica de burla les creences i pràctiques privades dels seus germans Mahaiana.

- Diferenciació: el Mahaiana reconeix en l'ensenyament del propi Buda més un mètode que una doctrina; un mètode similar al mètode científic, en el sentit que indaga per descobrir la veritat, sense prejudicis i amb total llibertat per criticar o posar en dubte ensenyaments o teories del passat. En altres paraules, la qual cosa el Mahaiana ensenya pot verificar-se d'una forma essencialment idèntica a com es confirma la validesa de les teories científiques.

- Escriptures: Les escriptures Mahaiana van ser fixades per escrit al segle I de la Era Comuna. Alguns d'elles, tals com els sutres de La Perfecció de la Saviesa, es presenten com a sermons reals de Buda que haurien estat ocults. Segons algunes fonts, aquests sermons van ser passats per tradició oral com altres sutres, però altres fonts afirmen que van ser ocultats i després revelats diversos segles més endavant per una via mitològica. A més de sutres, alguns textos Mahaiana són essencialment comentaris.

·         Theravada: És una de les divuit (o vint) escoles Nikaya que van formar el budisme original. És l'escola més antiga del budisme, és relativament conservadora i la més propera al budisme primerenc, per la qual cosa es podria considerar dins de l'ortodòxia. El nom Theravada significa: ensenyament dels antics o ancians. 

- Orígens: Aquestes van ser desenvolupades en la Índia durant els segles subseqüents a la mort del Buda. Aquesta branca és avui la religió predominant en alguns països del sud-est asiàtic, com Cambodja, Laos, Myanmar, Tailàndia i Sri Lanka.

- Diferència: Basen la seva tradició en l'anomenat Cànon Pali, compendio on es van transcriure els discursos que el Buda va donar al llarg de la seva vida després de la il·luminació. No obstant això, no és aquesta la principal característica de l'escola Theravada, atès que en totes les tradicions espirituals, les diverses variants s'adjudiquessin la preservació de la doctrina original. Com apunta l'historiador Richard Gombrich "En termes doctrinals els theravada aclareixen que ells són vibhajja-vadin, és a dir 'analistes' que es complauen a classificar els estats psicològics".

- Escriptures: La literatura sagrada budista theravada va ser la primera coneguda en occident. Mitjançant traduccions fetes al segle XIX, estant actualment completada a l'idioma anglès i en curs de ser-ho en altres idiomes. Al món acadèmic occidental l'estudi del budisme theravada i del llenguatge pali és preeminent universitari i el millor estudiat.

                 

·         Budisme Tàntric: El tantra o tantrisme és qualsevol de les variades tradicions esotèriques basades en les religions de l'Índia que, en comptes d'ensenyar que a fi d'assolir la realització espiritual és necessari apartar-se dels estímuls que activen el desig, ensenyen a utilitzar el desig transformant-lo com a sender cap a la realització. El 'tantra' és una de les tendències en l'hinduisme contemporani i constitueix la pràctica principal a totes les escoles del budisme tibetà.

- Orígens: El tantra en les seves variades formes el trobem a països com Bhutan, Corea, Xina, Índia, Indonèsia, Japó, Mongòlia, Nepal, i Tibet. Segons algunes fonts, aquesta doctrina es basa en un conjunt d'escrits anomenats 'Tantra' que -segons una tradició- van aparèixer aproximadament en el segle VI a.C. de la mà de Buda. Tanmateix, l'escola Ñingmapa de budisme tibetà, encara que afirma que els tantres provenen del Buda, assenyala que els mateixos no van arribar al nostre món de la mà del nirmanakaya Shakyamuni, sinó de mahasiddhas posteriors que els van rebre del dharmakaya a través del sambhogakaya (de manera que provenen del Buda en la mesura que el dharmakaya i el sambhogakaya són dos dels "cossos" del Buda en quan Budeidad).

- Diferenciació: En el budisme, el tantrisme es coneix com «la via ràpida» o «el vehicle del resultat», ja que un practicant de 'tantra' aprèn a parlar, sentir i conduir-se com si ja fos un Buda que va assolir la il·luminació. Aquest enfocament és radicalment diferent de la resta dels camins del ioga. L'objectiu del 'tantra' és la reintegració de l'individu en la pura consciència primordial (que en l'hinduisme seria Shivá, la font original). Per assolir aquest objectiu és necessari recórrer, en sentit invers, el sender de la manifestació. I en la mateixa tradició akti, l'energia és el vehicle mitjançant el que la consciència individual s'uneix amb la consciència pura o divinitat. El final del camí de tornada és conegut com el despertar, un estat de «super- consciència».

- Escriptures: Els textos que recullen els ensenyaments del 'tantra' (anomenats Tantres) estan escrits en clau simbòlica, en forma de poemes, cosa que dificulta la seva comprensió sense l'ajuda adequada. En l'hinduisme, sovint són redactats com un diàleg en el qual el déu Shivá respon a les preguntes de la seva esposa Dev en els papers de mestre i deixeble. En l'esmentada tradició habitualment estan estructurats en quatre apartats:

·         jñana ('coneixement')

·         yoga ('pràctica')

·         kriya ('acció')

·         charya ('conducta,culte')