Segons les tradicions hindús, les divinitat, baixaven a la terra com a éssers humans, i que els éssers humans ascendien al cel en un estat diví.
· Una sola divinitat
La divinitat (Isvara) a l’hinduisme és només una encara que pugui explicar-se o anomenar-se de diferents maneres. Déu és infinit, omniscient, omnipresent i omnipotent, però pot ser concebut de diverses formes. L’Índia religiosa pot aparèixer, de fet, com politeista, panteista, i fins i tot monoteista, segons la visió que se’n tingui. Encara que no podem dir que sigui cap de les tres coses. Encara que no podem dir que sigui cap de les tres coses. Hulin i Kapani ho expliquen com segueix.
· Politeista: Atesa a la diversitat de cultes a molts déus i deesses, sovint associats a un territori o a un grup social determinats i de vegades fins i tot identificats amb elements de la natura. També es pot trobar a la religiositat popular, en què apareixen diferent manifestacions d’éssers invisibles (protectors o malfactors) als quals es fan invocacions i ofrenes.
· Panteista: En tan que religiositat referida al sentiment o a la sensació (més que no pas un concepte) de la presència o difusió universal de la divinitat per mitjà dels éssers, i que l’home pot localitzar el discurs dels Upanishads i a la literatura devocional. Encara que, en realitat, les diverses entitats sobrenaturals del “panteó” hindú es fonen fàcilment o es transformen les unes amb les altres. Representen fonamentalment formes locals, temporals i canviants de la presència divina més que no pas figures completes i immutables.
· Monoteista: és la creença en un Déu únic, sovint amb els dons de les “tres O”. Indra, Varuna, Agni, s'exalten de forma alternativa com a divinitat suprema. Agni representa la força vital de la naturalesa, és el déu del foc i del sacrifici, Indra és el déu del cel i de la guerra i Varuna el defensor de l'ordre còsmic, amb poder per castigar i premiar. Aquest fenomen s'anomena “henoteisme”.
Déus: Indra, Agni, Varuna
· Brahma, Vixnu i Xiva
El panteó hinduista destaca en tres divinitats principals que conformen la trimurti: Brahma, la creadora del món, Vixnu, la consegradora i Xiva la destructora.
· Brahma: és la idea central dels Upanishads. El creador, el Senyor de totes les criatures. El contacte amb aquesta realitat suprema significa assolir l'alliberament. No té un santuari independent, ni tampoc un culte especialitzat. Bàsicament s'ha conservat com la noció abstracta que la designava originàriament.
· Vixnu: és el preservador i el guardià de l'ordre còsmic. El qui controla el destí humà. Està definit pels quatre atributs fonamentals: el corn, el disc, la maça i el el lotus, juntament amb les seves 12 o 24 postures. La mitologia va molt lligada als seus “descensos” periòdics en l'univers humà, per tal de restaurar el dharma amenaçat per la debilitat humana i les accions de les forces del mal.
· Xiva: té un caràcter ambivalent. És l'origen del bé i el mal. Com a destructora s'identifica amb la mort i amb el vent. Conté una part de violència i de perill, però alhora té un aspecte reparador i benèfic. Representa el conjunt de les forces fosques i ambigües. És també l'asceta: amb el cos cobert de cendres roman amb posició de ioga sobre un pic de l'Himàlaia o sobre el Kailash. S'oposa a Vixnu, Xiva és el Déu “salvatge” per excel·lència, que s'escapa de les distincions i les jerarquies socials. Els xivaïtes són els devots més fervents de Xiva. Perquè es pot ser vixnuïta o xivaïta, però mai ambdues coses alhora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario