· Dues grans escoles:
A l’oceà filosoficoreligiós de l’Índia se solen distingir dos grans grups d’escoles, les ortodoxes i les heterodoxes. Podem dir que les primeres són aquells que accepten l’autoritat de Veda, mentre que les segones no la reconeixen. La part heterodoxa es pot separar en tres sistemes: el carvaka, els jainisme i el budisme. En canvi la part ortodoxa es pot dividir en sis parts: el nyaya, el vaisesika, el sankhya, el ioga, el mimamsa i el vedanta. Totes les seves parts dels dos sistemes tenen una escola propia.
La doctrina més important és la distinció entre l’esperit i la matèria, aquesta distinció ve marcada per la consciència (caitania). D’altre banda la figura espiritual és la naturalesa, alguns l’anomenen Déu d’altres experiència absoluta. Totes les coses finites depenen de aquesta figura espiritual i que es descriuen com a veritat, bellesa i divinitat.
· La roda del destí i la recta conducte:
A l’hinduisme arribar a la fi és poder alliberar-se del cicle de renaixement (samsara). La llei del Karma és la que diu que tota acció té una reacció. L’acceptació de la mort fa que un hindú l’accepti no li tingui por ja que és el que li correspon, el seu destí. Per aconseguir el total has de conèixer la teva autèntica naturalesa i aprendre abandonar el món en que estàs lligat.
· El “dharma” és essencial:
La religió ha de poder transformar la vida de les persones, ha d’ajudar-les a entendre la seva naturalesa, que és l’ocupació eterna de l’ésser vivent, el dharma. El que més compte és la conducte: acceptar i observar l’estil hindú de cultura i vida. D’acord amb el sistema del dharma es diferencien quatre grups socials: els bramans, els guerrers, els mercaders-banquers i els servents. Mentre vivim, el comportament correcte ens ha de portar a entendre la veritat o sigui ànimes espirituals.
· El karma i la transmigració de l’ànima
El karma o acció és un dogma central de la religió hindú. Representa, l’activitat que fa l’ànima al món material metre roman el seu vehicle transitori, el cos. I implica que tota acció humana tindrà una reacció lògica. Depenen de com sigui tal acció en una vida es renaixerà en unes condicions o en altres a la següent. El missatge doctrinal és que cadascú cal que responsabilitzi dels seus actes, perquè deixen empremta i després poden passar factura. Si una persona es llença al buit, el més probable és que quan arribi a terra es mati. Però la mort en aquest cas no és un càstig sinó la conseqüència d’un acte, l’afecte d’una causa.
Un altre concepte és jiva, l’ànima espiritual immutable i immortal, “allò que realment som” el cos i la ment són aspectes que merament materials i efímers. L’anima, en canvi, consta de tres elements superiors: eternitat, coneixement i felicitat. A l’hinduisme és parla de cinc revestiments de l’anima. Tots junts conformen el que es coneix com “ la llar empírica de l’ànima”. Condicionada per aquests revestiments, l’ànima esdevé subjecte de l’experiència i del gaudiment. Un qüestió principal és que l’ànima no neix amb el cos ni tampoc mort amb aquest. Emigra d’una vida a una altre perquè es troba condicionada per la ignorància i pel mitjà que li permet migrar, “ cos subtil”. ‘ànima generalment adoptarà un nou cos després d’un temps i retornarà a la Terra com una “relíquia” de karma que afecte i determina la condició precisa del naixement. En el cas que assoleixi finalment l’alliberament, acabarà amb els vincles del karma i defugirà la necessitat de renéixer. Qui assoleix l’alliberament ja no experimenta cap desig, cap patiment. A les doctrines es considera que la persona alliberada bé roman passiva, sense coneixement ni voluntat o bé, dins un altre ventall filosòfic, resta unida a Déu en diferents graus.
· Els 'mantra' i l'adoració
Les pràctiques i les cerimònies religioses en la forma de vida hinduista són, privades o públiques (els mantra i la puja o adoració).
Els mantra són formes sagrades que el religiós ha de conèixer i recitar. La seva força resideix en com és pronuncia i en la concentració mantinguda. Un exemple de mantra seria l'Om.
L'adoració o puja és una part de les pregàries, per aquesta part són necessàries les purificacions exteriors i interiors. Hi han adoracions de tots tipus, com per exemple la domèstica la qual s'ha de ficar la mà dreta sobre una flama. La puja sovint va acompanyada per cants. A l'índia, els fidels van el temple, que és el moment més important de la puja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario