Llibres sagrats

Els textos sagrats de l’hinduisme es transmeten bàsicament per la música, la dansa i el drama. Les històries èpiques sobre les divinitats s’han preservat gràcies a la poesia. La majoria dels textos sagrats estan escrits en la llengua d’origen, el Sànscrit. Els textos sagrats més antics són els Vedes. Cada una de les quatre col·leccions que formen els Vedes té himnes, rituals, treballs filosòfics etc. Es diu que els recitadors dels Vedes els van “veure” això vol dir que no els van crear ells sinó que els Déus els van voler transmetre a la humanitat.

-          Rig vedá: el principal i més antic dels quatre Vedes, una col·lecció de 1028 himnes escrits entre el 1500 i el 1000 a.C amb la missió de convidar als déus als sacrificis, és l'únic treball original, i molt més antic. El més antic dels seus himnes ha estat datat entre el 4000 i el 2500 a. C. però altres estudiosos ho daten entre el 1400 i el 1000 a. de C.

-          Iáyur vedá:si explica el coneixement sobre el sacrifici. Conté dos divisions: elTaittiriya samhitai elVajasaneyi samhita.

-          Sāma vedá: conté un conjunt de cançons per executar amb ritmes i melodies tradicionals, exorcismesm, encantaments, creencies i pregàries.

-          Átharva vedá: una verdadera col·lecció de himnes originals barrejats amb encantaments. Els hindús creuen que la seva recitació produeix una llarga vida, guareix malalties, genera la ruïna dels enemics, etc.

Uns altres llibres sagrats importants són els tres poemes èpics: el Ramayana, Purana y el Mahabharata. Aquests tres poemes formen el nucli de la literatura hindú i per tan són, per alguns nens hindús, el seu primer contacte amb la literatura.